El meu comiat dels alumnes. Fa un any, va ser una setmana plena d’emocions, em jubilava!

 

Tot just fa un any m’acomiadava dels alumnes. A uns els  havia conegut al setembre, a altres feia dos anys i altres, ens havíem acompanyat mútuament durant tota l’ESO i el batxillerat. Començava una setmana plena d’emocions, les últimes rialles compartides, els últims lliuraments, el primer contacte amb la meva substituta… una ex-alumna! (era el millor dels relleus, l’alumna que passa a ser profe i la profe que comença com a alumna d’una etapa de nous aprenentatges) Una setmana plena d’emocions.

Com  em vaig acomiadar?: Des de que el moodle va formar part del meu dia a dia el curs 2008-09, els fòrums, els vaig anar utilitzant com a espai de comunicació i d’aprenentatge de la matèria de matemàtiques i de seguiment de les recerques, com a mediació tecnològica d’ús de les seves possibilitats informàtiques i com a mediació emocional, obrint fòrums al voltant dels bons desitjos, de lectures i/o pel·lícules o documentals que ens havien emocionat  etc. Així doncs, el meu acomiadament va ser utilitzant el moodle, com no podia ser d’altra manera. (aquí el text adreçat als de 3r d’ESO, escrit el 22 de Gener de 2017).

 

Hola a tots i a totes.
Demà comença per mi una setmana molt especial. La meva última setmana amb vosaltres compartint espai, temps i el que és més important aprenentatges compartits; i quan dit aprenentatges compartits, no em refereixo únicament al voltant de les matemàtiques, sinó a altres coses, altres coses importants com el riure, el plorar, l’escoltar, el compartir, el treball i un llarg etc.
Gràcies per aquest mig curs que hem pogut compartir.
Aquest temps m’ha sabut a poc!, m’ha sabut a poc perquè em perdo els canvis positius que heu tingut, especialment alguns de vosaltres. No poso noms, però ja ho sabeu vosaltres. Sí, sí tu que et costa entendre el llenguatge de les matemàtiques, però que li poses ganes i temps per poder expressar-te correctament amb aquest llenguatge simbòlic.  Sí, sí tu, que has començat a veure que les mates són una matèria més a la que has de posar ganes i la recompensa és gran, perquè comences a entendre la seva importància. Sí, sí tu, perquè ara prens apunts i aquests els fas cada vegada millor. Sí, sí tu, que has començat a demanar ajuda i acceptar-la per tirar endavant. Sí, si tu que has reconegut que has fet molt poc quan pots fer molt. 
M’ha sabut a poc perquè encara alguns de vosaltres no heu fet un canvi positiu. Sí, si, parlo de tu, que sent un privilegiat, no aprofites el privilegi. Sí, si parlo de tú, que estàs més pendent de fer-te notar que no atendre. Em sap molt greu perdre’m el moment del vostre canvi positiu perquè ja no us podré felicitar i alegrar-me per vosaltres i amb vosaltres (no trigueu molt a fer el canvi positiu que us portarà a no ser ignorants, a poder tenir esperit crític i actuar amb rigor. Si us plau feu aquest canvi aviat!)
M’han sabut a poc, perquè se’m cau la baba quan us baralleu per participar i sortir a la pissarra, però a la vegada cediu “el privilegi” als que surten menys que vosaltres. Se’m cau la baba quan expliqueu un procediment, una resposta, un concepte al company que li costa una mica més. Se’m cau la baba quan expliqueu un treball de grup; quan penseu camins per trobar una solució, quan critiqueu una resposta amb la que no esteu d’acord, quan qüestioneu. Se’m cau la baba quan penso que estàs aprenent altres coses que “aparentment no toquen”, fora de l’horari escolar i que a sobre les comparteixes al web del centre (això és per tirar coets!)
Se’m cau la baba quan compartiu els vostres comentaris al fòrum recomanant la lectura d’un determinat llibre en el racó dels lletraferits. …Se’m cau la baba de saber que el rigor, la crítica i l’autonomia estan fent llavor en vosaltres i espero i desitjo que això no el perdeu mai. Us somnio  ciutadans i ciutadanes, treballadors, crítics, solidaris, bones persones i feliços
M’ha sabut a poc, però …… ha estat intens!! i encara ens queden uns dies, així que jo com a mínim ho penso aprofitar!
Una abraçada
Mapi

 

Ara bé, les respostes de l’alumnat, aquesta vegada van ser en forma de llibre de dedicatòries (que m’acompanyaran la resta de la meva vida, juntament amb totes les fotos de les festes que em van preparar) i en forma d’e:mails, perquè segur que van pensar que tots aquells sentiments que em volien transmetre, el volien compartir aquesta vegada en privat, tots menys les preguntes que tots em feien: Per què et jubiles? Què faràs? Vindràs a veure’ns?

Preguntes senzilles, que et fan qüestionar, perquè a ells els respons ràpid però tú et quedes amb la sensació que les respostes estan molt incompletes i que et generen més preguntes relacionades, més amb el com, que amb el per què i el què; per això comparteixo aquí els meus pensaments des de fa un any.

Per què et jubiles? Quan un professor o una professora es jubila pot ser que sigui perquè ha fet l’edat preceptiva de la jubilació o per motius personals o familiars, relacionats la majoria dels casos, amb la salut o cura de familiars.

Sigui com sigui, un deixa de tenir un horari i de percebre un salari d’acord a la seva categoria, càrrec i antiguitat. Deixa de compartir trobades davant un cafè ràpid a la hora del pati amb els companys, o xerrades llargues anant cap a casa que difícilment es tornaran a donar.

També el que se suposa, és que deixa de tenir contacte amb alumnes i per tant la relació d’ensenyar i aprendre de i amb els alumnes, també es talla amb la jubilació.

Què faràs? Em plantejava formar part del voluntariat i continuar formant-me i compartir la meva experiència i també cuidar-me i cuidar de la meva família.

Quan el professorat ens jubilem tenim l’oportunitat de formar part de l’Associació RELLA, una associació de mestres i professorat jubilat, on podem trobar-nos amb antics companys i companyes i conèixer a d’altres del món de l’ensenyament i per tant, amb molts punts en comú. L’associació oferta, sortides i formació. A la seva pàgina web ( http://www.rella.cat/) trobem l’existència de diferents grups i un d’ells previst i ara sense contingut és el del grup de voluntariat ( http://www.rella.cat/inici/c/9/grup-de-voluntariat).

Formar part del voluntariat, és formar part d’una xarxa de coneixement, emocions i temps compartit on cadascú pot tenir el seu lloc, un exemple són les activitats que necessiten voluntaris segons propostes de l’Ajuntament de Barcelona (http://www.bcn.cat/tjussana/demanda.html )

Per altra part, voluntariat a càrrec de professorat voluntari, existeix des de fa temps, normalment associat a suport de les matèries que impartíem quan estàvem en actiu, un exemple és El Banc Solidari de les Corts, a Barcelona, que ofereix classes de repàs gratuïtes amb una vintena de mestres, la meitat jubilats ( https://criatures.ara.cat/familia/temps-reforc_0_1559844006.html)

Hi ha projectes que incorporen a professorat jubilat, dintre d’un equip amb una única finalitat, un exemple d’això és el projecte Aprenem Compartint  ( https://criatures.ara.cat/familia/temps-reforc_0_1559844006.htmlon el gruix dels voluntaris està format per professorat, en actiu o jubilats, estudiants universitaris i també veïnat dels barris de de Sants, Hostafrancs i la Bordeta. Aquest projecte funciona des de fa cinc anys i consisteix en  ajudar a fer els deures i a agafar hàbits d’estudi a alumnes de primària i de secundària amb dificultats. L’objectiu és reforçar la seva autoestima, generar una mirada positiva cap al seu aprenentatge i motivar-los.

També existeixen marcs on el professorat jubilat voluntari podia formar part, com per exemple el programa EFEC ( http://www.efec.cat/documents/Informacio_voluntaris_EFEC_cat.pdf )que pretén oferir a les escoles públiques, concertades i privades de Catalunya la possibilitat que els alumnes de 4t d’ESO rebin educació financera personal bàsica.

Després tenim persones, que per sí soles ja són un model per seguir els seus passos, són casos excepcionals,  són persones que mantenen amb la mateixa passió la tasca de formar a altres, com és el cas de la Neus Sanmartí, que participa de trobades, congressos, formació, i un llarg etc i sempre aprens no ja del que diu, sinó del com ho diu i com ho viu. (http://les3coses.debats.cat/es/expert/neus-sanmarti). D’altres jubilats fan la tasca que ja feien a temps parcial, mentre estaven en actiu; un exemple és Ana Villaescusa presidenta de Diverciencia (d’Algeciras) , entre d’altres moltes coses i que continua divulgant la Ciència aprofitant qualsevol oportunitat, amb un entusiasme que encomana  (http://cadenaser.com/emisora/2018/01/23/radio_algeciras/1516694226_658610.html ), Jesús Arbués, que és una font i model de referència de l’aplicació didàctica de la realitat augmentada i de motivar a l’alumnat en divulgar les seves recerques  (https://www.slideshare.net/visual.plastica/realidad-aumentada-ra-desde-la-secundaria-aplicaciones-didcticas), Manel Belmonte , responsable del Comité de Patrocinadors i Coordinador General del certamen, Exporecerca Jove  que té els seus inicis al 2000, i tant d’altres antics professors i professores que estant jubilats i els continua movent la passió per l’educació dels joves.

Seguir vinculada al món de l’educació, amb formacions que abans no tenia oportunitat d’anar i/o fer, ja que encara que no estigui en primera línea, no vull perdre’m aquesta gran oportunitat de millorar col·lectivament el món de l’ensenyament; en un temps en el que hi ha unanimitat en la necessitat d’un canvi col·lectiu (I a més a més , sóc iaia, així que vull estar atenta a tot el que fan i poden fer). Jo vaig contribuir en el seu dia a fomentar i fer una petita taca d’oli pel canvi de la mà de Jaume Jorba i Neus Sanmartí, amb companys i companyes de l’Institut Juan Manuel Zafra de Barcelona (Marisa, Vicky, Cristòbal, Dolors, Alfonsa…), però ara fa goig veure que la taca d’oli és més ràpida i arriba a molta més gent gràcies a les xarxes socials i a l’empenta col·lectiva del professorat d’intercentres.

I de manera especial vull compartir experiències  al voltant de la Recerca abans la universitat, utilitzant @zafrainvestiga i aquest blog.

I malgrat ho poso al final, la meva prioritat és la meva família, veure créixer els meus néts i aprendre amb ells el que ja vaig oblidar i allò que no volía oblidar i tot allò que em queda per aprendre, mirant el món amb altres ulls, els seus ulls que faran del meus una nova mirada. Vull gaudir amb els meus fills i seguir caminant amb el meu marit, el camí que ens queda per caminar.

Vindràs a veure’ns? Les  visites als centres per part d’antic professorat, és complicat, ja que en algun moment s’ha de tallar el “cordó umbilical”, en benefici de tots, alumnat i professorat antic i nou; però per altra part és motiu d’alegria fer visites en moments especials (graduacions i alguna festa significativa).

 Ara bé, una altra cosa és veure a alguns dels alumnes per estar vinculat al centre seguint contribuint a la formació dels  joves, seguint aportant el què sabem i fèiem fins el dia abans de formar part del col·lectiu de jubilats i jubilades. Un marc on això és possible, són les activitats extraescolars.

A l’institut Juan Manuel Zafra de Barcelona, actualment, tres professors jubilats continuem dinamitzant tres de les activitats extraescolars que ofereix el centre i que vàrem iniciar mentre formàvem part del professorat actiu del claustre, mentre que ara  ho fem des del voluntariat de jubilats.

Les activitats extraescolars dinamitzades per professorat jubilat del centre són: Zafra Músic , Zafra News i Zafra Investigadora

Com em jubilo? “Em  jubilo perquè ara és el temps de prioritzar la meva família. I em jubilo contenta, perquè ha estat un privilegi haver-me dedicat durant 43 anys a aprendre amb els alumnes i dels alumnes; i perquè fins l’últim dia he anat contenta a l’institut, amb bona relació amb companys i alumnes I em jubilo amb el convenciment que tornaria a ser profe, si fos possible tornar a començar, perquè a més a més he tingut profes que han estat un model per mi, ja que als 15 anys em deia ..”jo vull ser com ell”…i aquell ell era i és el Daniel Gil Perez, (https://www.uv.es/gil/curriculo.htm) el meu professor de física a l’institut Isabel de Villena de València i del que cada dia rebo un correu que van des de reflexions medioambientals, fins a reflexions polítiques, la majoria de vegades no li contesto, però ell sempre està ahi! i espero i desitjo que sàpiga que jo sempre també estic ahi amb ell, ja que a  dia d’avui continua sent el meu referent, abans com a profe, ara com a jubilat.  En el correu d’ahir em va enviar una notícia del diari Levante, de  Carme Miquel: “Ser Mestre” de Carme Miquel, que recomano la seva lectura, Gràcies Daniel, gràcies Carme” Reflexions barrejades des del 31 de gener de 2017  al 31 de gener de 2018

Jubilar-se no vol dir retirar-se!, així que…S’ha d’aprendre com sempre, mirant què han fet els altres per obtenir models i trobant el nostre lloc! ..  fent amb passió el que ens apassiona.

Tot està per fer i tot és possible (Miquel Martí i Pol )

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s