Escriure i divulgar el que es fa als centres: Un element motivador per seguir avançant

informació a twitter del web i del premi

Ara que fa uns dies han reconegut la feina de diferents centres amb els premis Baldiri i Reixach. Vull compartir el que per mi és escriure i divulgar la feina que es fa als centres educatius, ja sigui mitjançant l’escrit d’un article, un llibre, un curs de formació o una participació en les poques convocatòries de premis que hi ha per tal que el professorat pugui participar.

Quan un escriu un text, implica pensar per què necessitem escriure, triar què volem escriure, i decidir com ho escriurem i per a qui.

Comencem per què necessitem escriure sobre el que fem al centre? Per ordenar idees, revisar el que fem per comprovar si existeix o no una coherència educativa en el centre. Existirà coherència si podem mostrar i demostrar que hi ha un projecte comú que es porta a terme; el que podem anomenar ideari de centre, projecte educatiu, línia de centre, trets d’identitat, o de qualsevol altra manera de dir.

Què volem escriure? Als centres, s’escriuen moltes coses, les memòries dels departaments, la normativa de centre, els dossiers de benvinguda de l’alumnat, la gestió acadèmica i un llarg etc, però poques vegades s’escriu amb la finalitat de donar a conèixer el que es fa més enllà de la comunitat educativa del centre (professorat-alumnat-famílies).

Com escriure el que fem al centre? Actualment, la vida dels centres es divulga quasi quasi de manera instantània fent servir els webs i les xarxes socials. S’escriu amb 140 caràcters pedaços del dia a dia, que fa que les famílies i visitants es facin una idea del què es fa al centre. S’escriu utilitzant models estandarditzats pels centres, les memòries dels departaments i la resta d’escrits normatius.

Normalment actuem com emissors de notícies relacionades amb el centre, però si quan escrivim actuem a la vegada com a emissors i receptors, la cosa pot canviar molt, ja que els textos escrits pel professorat en primera instància adreçats al professorat, fa que aquests siguin a la vegada motiu de reflexió, posada en comú i aprenentatge de l’altre.

Els centres, passen èpoques de més bonança que altres, els motius són diversos, baixada de matrícula, composició del claustre, canvis metodològics no consensuats, poc reconeixement laboral, institucional i social, estat anímic col·lectiu baix, i un llarg etc. Quan es passa una època de desànim, una sortida per avançar i remuntar pot ser ESCRIURE, escriure per veure el sentit el què es fa, com es fa i amb qui es compta.

A finals del curs 2014-15, per diferents motius, el claustre de l’institut no passava el seus millors moments anímics, així que vàrem escollir la via d’ESCRIURE; i pensat i fet, a final de curs, un grup nombrós del claustre ens vàrem proposar posar per escrit el que aglutinava el web del centre i, com aquesta, era un punt de trobada per compartir, aprenent, informant i opinant. L’excusa seria la participació en Bones Pràctiques TIC (es pot consultar a http://www.edubcn.cat/rcs_gene/extra/00_tecnologia_educativa/bones_practiques_2014_2015/treballs_centres/11C_F.pdf ).

El treball no va ser reconegut amb un premi, però ens va servir per estar orgullosos del que havíem fet i de manera especial el que es podia fer. Així en iniciar el curs 2015-16, amb un estat anímic col·lectiu bo, vàrem presentar el projecte Fer ciència per comunicar ciència des de 1r d’ESO: Aprendre a pensar, llegir, fer, parlar i escriure ciència al premi Ètica i Ciència de la fundació Víctor Grífolls i Lucas, per a centres d’ensenyament, amb el que vàrem obtenir el segon premi (més informació a: Presentació a I Congrés CTEM de la comunitat valenciana Maig 2016  https://drive.google.com/file/d/0B5FffOe8XgY_OE1POVdRMUk0VEE1R0FEbzVWUzY3alpBcFow/view Diari ARA https://recercaasecundaria.wordpress.com/2016/11/27/fer-ciencia-per-comunicar-ciencia/ Article a la revista Modgelling in Science Education and Learning de l’UPV https://recercaasecundaria.wordpress.com/2017/02/13/hacer-ciencia-para-comunicar-ciencia-desde-1o-de-eso/ ).
No sempre el que s’intenta divulgar perquè es valori positivament, aconsegueix tenir un reconeixement públic i que arribi a la resta del col·lectiu de centres educatius, el que sí aconsegueix és aglutinar a un conjunt del claustre, que dedica temps per a la reflexió i per posar en ordre, allò que es fa cada dia i que no sempre ho sap el company de la classe del costat.
Qualsevol reconeixement és un orgull, i en el cas d’un premi a un centre educatiu, és un mirar al passat per veure que ha valgut la pena tota la feina callada feta, i és mirar cap al futur assaborint el present del que s’està fent i que ens marca i guia cap el repte de fer-ho cada dia millor.
Així doncs, per què necessitem escriure, necessitem escriure el que es fa als centres perquè és un element motivador per continuar avançant.
I per finalitzar una reflexió de Umberto Eco sobre el fet d’escriure:
“El qui escriu (el qui pinta, o esculpeix, o el qui compon música) sempre sap el que fa i quant li costa. Sap que ha de resoldre un problema. Es pot escaure que les dades de partença siguin obscures, instintives, obsessives, que no siguin sinó un desig o un record. Però després el problema es resol escrivint, interrogant la matèria sobre la qual hom treballa, matèria que té les seves pròpies lleis però que, alhora, comporta el record de la cultura que arrossega (el ressò de la intertextualitat).”
Umberto ECO. Postil·la a El nom de la rosa. Barcelona: Destino, 1985 (Llibres a mà) p. 538.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s